Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils

Després de dies de filtracions poc innocents, aquest matí s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem contra 12 polítics catalans pels fets del voltant de l’1 d’octubre de 2017. En ella es condemna per sedició a les encausades que des de fa més d’un any i mig estan empresonades a penes que van de 9 a 13 anys de presó. Un cop coneguda la sentència constatem que s’ha escrit una nova pàgina en el rearmament repressiu i punitiu de l’estat, ja que obre la porta a tipificar amb el delicte de sedició reunions i manifestacions incòmodes a l’Estat i al govern de torn.

cgt-contra-la-repressio-ed238

 

Des de la CGT hem combatut, i ho seguirem fent, les polítiques que han portat a terme en el govern de la Generalitat algunes de les encausades i els partits que representen. Hem patit operacions repressives orquestrades des de les seves conselleries i certifiquem com alguns d’aquests partits han perseguit la protesta social demanant el màxim de penes possibles en fets com Aturem el Parlament.

Potser per això tenim suficient perspectiva com per ser conscients que això no va ni de persones ni d’historials d’uns i altres. Això va de criminalització del dret de protesta i de l’organització política i social. De rearmament repressiu de l’Estat. El sedàs aplicat en aquest nou judici polític serà el precedent sobre el que l’Estat reforçarà la seva brutalitat en processos futurs, que ens afectaran a totes, normalitzant l’aplicació de la màxima repressió possible a tothom que actuï coordinadament contra els seus interessos.

La deriva punitiva, sempre present, s’està accentuant i consolidant. Els i les joves d’Altsasu, els centenars de milers de multes de la llei Mordassa, la violència policial, les operacions contra el moviment llibertari, les persones que han hagut de marxar del país per evitar revenjes o muntatges policials.

I sí, els i les encausades de Sabadell per explosius que no existeixen, bombes que no han esclatat i un terrorisme que actualment només està present en forma de criminals desnonaments contra desenes de milers de famílies de la classe treballadora. Constatem, també, que els partits polítics ignoren conscientment aquests empresonats i aquestes repressions, mostrant el que alguns entenen per solidaritat de primera i de segona.

Com davant la brutalitat de l’1 d’octubre, com als diferents muntatges policials, com cada vegada que resistim les porres de Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, Policia Nacional. Contra la seva repressió i rearmament legal contra la població, la resposta és sempre al carrer i a l’autoorganització popular.

Secretariat Permanent de CGT-Catalunya
14 d’octubre de 2019

Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió


Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.

Per l’anarcosindicalisme, i en general el moviment llibertari, l’autodeterminació tant individual com col·lectiva no ha de tenir cap altre límit que la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Mai no podrem decidir en llibertat real sense alliberar-nos del criminal sistema capitalista que ens manté dominats i sotmesos a regles que no són les nostres. Ni tampoc volem viure en cap nou món que no es construeixi sota la referència d’una estricta solidaritat i cooperació humana.

Constatem les dificultats i reptes que afrontem com a classe treballadora aquest 2019 a tots els nivells per a exercir aquesta plena autodeterminació. A nivell global la necessitat de conquerir nous territoris per mantenir el capitalisme està cremant l’Amazònia, el canvi climàtic que causa les deixalles del productivisme i consumisme aboca a una crisi planetària a la que hem de respondre en les mobilitzacions del proper 27 de setembre.

A Europa el feixisme, ara amb corbata i no amb camises pardes, segueix creixent i enverinant la població amb missatges d’odi i enfrontament entre grups socials o ètnics. La hipòcrita Europa segueix assassinant milers de persones a la Mediterrània fruit de la seva voluntària inacció i polítiques racistes d’estat.

L’estat espanyol manté la repressió com a mitjà prioritari en la gestió de conflictes polítics i socials. Les seves presons no han deixat de tenir en cap moment presos polítics, dissidents, sindicalistes o insubmissos a les regles que regulen un sistema jeràrquic d’obediència i sotmetiment. L’anomenat govern “socialista” segueix fil per randa els consensos del Règim del 78: mites i restriccions cada cop més elevades de drets civils. La derogació de la reforma laboral és ja prou evident que quedarà en canvis cosmètics acceptats i legitimats pels agents sindicals del sistema. El mateix camí que realitzarà la llei mordassa del govern anterior.

A Catalunya estem a les portes del canvi de cicle del processisme institucional, cap a una imatge més adaptada a la realitat actual i als interessos d’alguns partits polítics. Pel que fa a les condicions materials i vitals de la classe treballadora catalana, seguim on érem: Els paradigmes neoliberals es consoliden i s’estenen des de les administracions, amb la única resistència i l’oposició del sindicalisme i de les organitzacions combatives. Seguim tenint temps d’espera i recursos ínfims a la sanitat pública, l’ensenyament continua sent l’objecte de desig de grans interessos en els processos més o menys soterrats de mercantilització i privatització. El projecte d’externalitzacions de la llei de contractació de serveis socials (la coneguda com a ‘Llei Aragonès’) no és més que un burd muntatge per legitimar el repartiment procedimentat del pastís dels serveis socials. Mentre els sous continuen estancats o baixant, els llogers han pujat un 40% en 5 anys.

El que va néixer com a una suposada nova política continua sense cap canvi significatiu real en els municipis que governa, mentre en alguns com Barcelona uneix amb alegria les porres de la guàrdia urbana a la del cos de mossos d’esquadra contra els companys i companyes manters.

Davant tot aquest panorama, la CGT de Catalunya fa una crida a l’organització de la classe treballadora per a fer-hi front, com a primer pas d’un procés d’ofensiva posterior. Reivindiquem el conflicte com el mitjà necessari per conquerir drets i avenços socials, calen més vagues i menys pactes socials de la rendició. Constatem que cal seguir als carrers contra les polítiques de les oligarquies, contra la repressió de l’estat i pels nostres drets, com vam fer el 3 d’octubre i tantes altres vegades. Fem, finalment, una crida a normalitzar la desobediència i rebutjar activament tota forma de resposta punitiva de l’estat, generalitat o ajuntaments contra les mobilitzacions i reclamacions socials. Construïm activament una autodeterminació real que ens porti a l’autogestió quotidiana de la nostra vida!

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Dimarts 10 de setembre de 2019

La revolta de les biblios

Prefaci

Aquest text l’hem escrit a petició de diverses entitats perquè volen fer-nos ressò a la seva pàgina web i queda a lliure disposició de qui vulgui difondre’l.

Expliquem a un públic que no treballa a Biblioteques de Barcelona la nostra lluita, la de tota la plantilla. Aclarim aquí, abans de començar, que la CGT redacta però és tot el Comitè qui fa les accions relatades tot representant el col·lectiu de treballadors.

Introducció

A la ciutat de Barcelona hi ha 40 biblioteques públiques, és una xarxa gestionada i coordinada pel Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) constituït el 2001.

El CBB, a l’actualitat, disposa d’un total de 409 treballadores repartides entre les seves 40 biblioteques i els serveis centrals on també hi ha el departament de recursos humans. Hi ha biblioteques que només tenen dues treballadores (Canyelles i Collserola) i d’altres que compten amb una vintena llarga de treballadors i que obren al públic els diumenges d’11 a 14 hores (Jaume Fuster, Can Fabra, Sagrada Família i El Carmel, aquesta última amb menys plantilla).

La biblioteca més nova (inaugurada el 2018) és la Montserrat Abelló, al barri de Les Corts. Disposa de 3.300 metres quadrats en tres plantes i de 14 treballadores.

I sí, totes, la xarxa en conjunt és el bombonet de Cultura de l’Ajuntament. Sort en tenim d’això!

Anys d’espera i de molta paciència

L’actual Gerent de Biblioteques de Barcelona, Ramon Bosch, està fent bona l’anterior gerència, dirigida per Assumpta Bailac (2008-2016). La mateixa gerent que no va perdre temps en aplicar les retallades del PP (les aplicà fins i tot abans que l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona es decidissin a fer-ho), que precaritzà les condicions laborals d’una plantilla esgotada i cremada: temporalitat per damunt del 60%, augment de càrregues de treball amb un progressiu descens dels efectius (personals, materials i pressupostaris), una percepció desfavorable dels ritmes de treball (80%) i de les exigències emocionals (60%), formació laboral inexistent per encarar un món canviant, poca determinació per incloure nous perfils laborals a biblioteques… tot això adornat amb la jerarquització de la presa de decisions, un estil autoritari i una nul·la voluntat de negociar res amb els i les representants dels treballadors (més enllà de certs miratges formals).

Després de tres anys amb el nou Gerent i darrerament sense Cap de Recursos Humans, la situació encara s’ha anat degradant més: incomprensió i nul reconeixement polític de la funció de les biblioteques a l’ecosistema cultural de la ciutat; disminució constant de pressupostos per a fons i activitats; ritmes de treball intensos i esgotadors, tant físicament com psicològicament; inexistent resposta a les peticions de millora de la conciliació de la vida laboral i personal; empitjorament progressiu dels problemes de salut derivats d’incidències en el deficitari manteniment dels edificis; priorització de la seguretat privada davant els conflictes amb els usuaris, derivats de la conflictivitat social i la precarització de l’existència; externalització d’alguns processos bibliotecaris (catalogació) per falta de personal… Realització d’un estudi de riscos psicosocials (externalitzat, per suposat) del qual no hi ha hagut cap conseqüència per actuar sobre els aspectes que apareixien com a negatius. I a sobre, tot just fa uns dies, se n’ha engegat un altre per a la diagnosi d’horaris com si no ens poguessin preguntar directament i estalviar els diners que ignorem que costarà.

Amb una plantilla de personal itinerant que cada cop és més minsa i més maltractada.

I tantes altres coses que no rutllen però ens caldria un capítol a banda.

I així anem… A la deriva… discretament, fins que hem dit PROU!

pancarta retall.jpg

Crònica d’una revolta

El comitè d’empresa del CBB està format per CGT, UGT i CCOO.

La vocació de servei públic del personal ha fet que res del que anava malament ho notessin les usuàries però després de molts anys de paciència arribem a la redacció del manifest En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona que difonem el 2 d’octubre de 2018 on denunciem diverses mancances i problemes i on també fem les nostres demandes.

Com que l’empresa l’únic que fa és “desmentir-lo” ràpidament als mitjans de comunicació, redactem i publiquem, el 29 d’abril de 2019, el segon manifest En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona on diem “PROU!”.

Com que tampoc se’ns fa cas decidim, el passat dia 13 de maig en Assemblea convocada pel Comitè, fer tres vagues parcials en dilluns per tal de visibilitzar la situació de deteriorament. Les nostres reivindicacions no es limiten al tema del personal sinó que són per tots els punts denunciats als dos manifestos fins a veure perillar el poder donar un servei de qualitat.

La primera vaga pròpia a Biblioteques de Barcelona ha estat un èxit!

El primer dilluns, 27 de maig, 36 de les 40 biblioteques vam fer una aturada de 15:30 a 18 hores. (Es parla d’aturada parcial… ai, com som el personal de les biblioteques! Sempre pensant en no perjudicar gaire el servei!).

El segon dilluns, 3 de juny, vam tancar 39 de les 40 biblioteques. El gairebé total seguiment de l’aturada dona una idea de l’ampli consens que hi ha a la plantilla al voltant de les demandes formulades, no ara, des de fa ja molt de temps.

pancarta campdelarpa

Biblioteques tancades. Equips de treball fora de la biblioteca recollint signatures per a la defensa de les biblioteques municipals. Fent visible tot allò que com a professionals havíem anat bandejant.

Cada dilluns de vaga parcial ha anat seguit d’un dijous d’Assemblea per valorar l’aturada i decidir la següent mobilització.

A l’Assemblea del passat dia 13 de juny el Comitè ens va traslladar la reunió que havia tingut amb el Gerent i l’Administradora, dos dies abans, dimarts 11. Malgrat que el Gerent faci declaracions als mitjans de comunicació sobre aquesta reunió dient que “va anar bé”, l’Assemblea davant la impossibilitat d’aconseguir un compromís per part de la Gerència a les nostres demandes tot i l’èxit de participació de les dues aturades realitzades va valorar i decidir ajornar l’aturada del tercer dilluns. Seguirem quan tinguem un interlocutor vàlid.

El que ha quedat clar en les dues primeres aturades és que la major part de la plantilla, compromesa amb la millora de les seves condicions laborals però també amb la qualitat del servei bibliotecari que es presta, recolza les demandes incloses als Manifestos… Que aquestes demandes també han rebut el recolzament de gran part del col·lectiu bibliotecari i de la ciutadania en general i de professionals del món del llibre.

Usuàries, disculpeu les molèsties, la revolta de les biblios l’estem fent també per un servei de qualitat, per a vosaltres i per a nosaltres.

Sortim de les biblioteques, expliquem i compartim amb les usuàries i usuaris del servei la nostra situació, i donem visibilitat a la nostra lluita, fins que la Gerència i l’equip directiu tinguin voluntat real de solucionar els problemes de Biblioteques de Barcelona!

Ara som una xarxa no només pel que fa al CBB i per les nostres reivindicacions al Twitter, no, ara som una xarxa perquè anem de cara a barraca.

La nostra proposta és ben alternativa: que se’ns escolti, que qui està treballant a les biblioteques som nosaltres i sabem el pa que s’hi dona.

Amb el Consistori constituït però pendents de si hi ha canvi de Gerent o no i de la incorporació del nou o nova Cap de Recursos Humans, ens trobaran mobilitzades i en xarxa solidària perquè #DefensemBibliosBcn

Malgrat ajornar la tercera aturada anunciada seguim lluitant ben convençudes i amb tota la força #DefensemBibliosBcn cada dia i no només les de Barcelona sinó totes les que calgui.

Més informació al Twitter @defensembiblios i a l’etiqueta #DefensemBibliosBcn

I també al blog: https://cgtbibliotequesbcn.wordpress.com/

Redactat per la Secció sindical de la CGT al CBB, el 16 de juny de 2019.

El primer esquirol, l’empresa

L’aturada del servei a les biblioteques els propers dies 27 de maig, 3 i 17 de juny pretén fer visibles davant l’opinió pública les condicions de treball al CBB i la seva situació de deteriorament. Es tracta d’evidenciar la incapacitat de la gerència i d’altres càrrecs de responsabilitat per donar resposta a un progressiu empitjorament de les condicions de feina i de les condicions en què es presta el servei, com denunciem al manifest En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona.

Es tracta de fer un toc d’atenció a l’empresa perquè s’adoni que ja no ens creiem més les promeses de millora d’aquestes condicions. Ja no ens creiem més la demora i ajornament de les solucions a les demandes de la plantilla tot excusant-se amb circumstàncies o agents externs al CBB. Amb les aturades volem exigir a l’empresa que assumeixi la seva responsabilitat en la gestió del CBB i que doni resposta immediata a les demandes. Ja hem vist la resposta de l’empresa: només el 5% d’increment de personal en quatre anys, però potser i a l’espera d’un nou cap de recursos humans.

scab

És un fet que, al llarg de la història, les empreses en conflicte amb les seves plantilles han intentat desmobilitzar el descontent de múltiples formes, la més típica sempre ha estat intentar dividir les treballadores. Ahir vam veure una d’aquestes fórmules en la Circular Núm. 7/2019 sobre els criteris d’actuació davant la convocatòria de vaga dels dies 27 de maig, 3 de juny i 17 de juny de 2019. És força curiós que històricament no se’ns hagi permès treballar a porta tancada degut a la desconfiança dels òrgans directius cap a les treballadores, treballar a porta tancada suposava un risc d’escaqueig que no es podia assumir, ens deien. Està clar quin és el concepte de l’empresa envers la seva plantilla. Però… voilà! Ara resulta que sí és factible treballar a porta tancada. Quan? Els dies abans d’obrir l’equipament després d’un període llarg de vacances per veure que no hi ha cap incidència? NO! O quan s’amunteguen caixes i caixes de retorns al tornar de vacances. NO! En algun període de vacances per a fer tasques que difícilment es poden compatibilitzar amb la prestació de serveis a les usuàries? NO! (bé, l’estiu passat va ser possible perquè «sobrava» gent per cobrir les biblios que sí obrien). Podem treballar a porta tancada perquè hem de preparar tot de cara a implementar la radiofreqüència? NO! Però ara sí, ara SERÀ POSSIBLE TREBALLAR A PORTA TANCADA LES HORES D’ATURADA!

És que amb aquest punt de la circular pretenen fer d’alguns de nosaltres uns esquirols?

I també en la nostra condició d’usuàries de les biblioteques, ens volen un cop més insolidàries?

Ah! i si algú pensa que econòmicament no s’ho pot permetre potser, justament, és que li cal fer vaga per capgirar la situació.

Ja només per la situació de les companyes itinerants caldria fer l’aturada però clar, potser ja hi ha a qui li va bé que vinguin a col·locar tots els carros i per precàries no puguin ni obrir la boca allà on les tracten com a minyones. Gairebé totes sabem que els itinerants són companys que itineren (o si més no, així hauria de ser).

Unes farem vaga per arreglar el que és de totes i hi haurà qui no la farà. Sí, cadascú pot fer allò que consideri. Però serà just aplicar sobre aquestes últimes totes les millores que aconseguim? Com a treballadors i com a usuàries de biblioteques?

En el CBB és el primer cop que es realitza una aturada pròpia en protesta per les condicions de treball i dels equipaments, etc. I l’empresa sap que un èxit de la vaga la situa en una posició de debilitat, tant davant l’opinió pública com davant la plantilla. Per tant, des de la CGT a Biblioteques de Barcelona us animem a visibilitzar el descontent de la plantilla tot aturant el servei i participant-hi de la mobilització: no fem tard, si us plau, reflexioneu i recapaciteu aquelles que no heu vist clar que cal aturar-nos per avançar.

Per la nostra salut i la de les nostres biblioteques, atura’t!

#DefensemBibliosBcn

Secció Sindical CGT Biblioteques de Barcelona.

Aturades en el servei de les Biblioteques de Barcelona

biblioteques_lluita2

 

El Comitè d’Empresa CBB (Consorci de Biblioteques de Barcelona)  convoca aturades del servei. Per primera vegada, el personal de les 40 biblioteques de la ciutat està convocat a 3 aturades del servei per manifestar el rebuig a la gestió i inacció dels responsables del CBB, i la no aplicació i desenvolupament del Conveni.

El manifest En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona recull les necessitats més urgents; denuncia els problemes de falta de personal, dels serveis i de les instal·lacions; i també, fa propostes de millora per mantenir la qualitat d’un dels serveis més ben valorat per la ciutadania.

Convoca a les següents aturades:

  • Dilluns 27 de maig, de les 15:30 a les 18 h
  • Dilluns 3 de juny, de les 15:30 a les 18 h
  • Dilluns 17 de juny, de les 18 a les 20 h

Reiterem que aquestes aturades són per defensar un servei públic que realitza una tasca social, cultural, cívica i integradora.

Comitè d’Empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Què hi fa, VOX, a les nostres biblioteques?

Denunciem públicament i #DefensemBibliosBcn perquè:

El passat diumenge 5 de maig VOX ja va instal·lar una paradeta davant l’entrada de la Biblioteca Jaume Fuster.

Arran l’acte electoral de VOX que va tenir lloc dijous 15 de maig a la Biblioteca Zona Nord volem manifestar la nostra indignació i incomprensió perquè actes com aquests tinguin lloc a les biblioteques públiques.

L’ideari (si es pot anomenar així) de VOX contradiu l’esperit del “Manifest de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública” (1994) i el posicionament de l’IFLA davant l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Considerem necessari que Biblioteques de Barcelona replantegi la seva política de cessió d’espais per tal de no repetir incoherències com aquestes que atempten contra la cultura i el progrés, a banda de la incidència negativa en el desenvolupament quotidià dels serveis de les biblioteques.

Des de la CGT a Biblioteques de Barcelona entenem que la biblioteca pública té una marcada funció social com a element d’oposició a les desigualtats de qualsevol tipus; en l’aprenentatge des de tots els aspectes de la diversitat (de la cultural i d’origen a la funcional, de les circumstàncies vitals a les d’elecció de vida); en l’acompanyament i formació de persones crítiques, autònomes i solidàries; en la participació de construcció de vida comunitària i projectes col·lectius; en el foment i accés a la informació i el coneixement de manera accessible i gratuïta; en la conservació i recuperació de la memòria col·lectiva, amb especial atenció a aquella dels marges, invisibilitzada i menystinguda per la història oficial.

Sabem que l’anomenada alt-right que s’està impulsant en els darrers anys no és més que una nova modulació del feixisme que viu incrustat en el sistema capitalista i en la ficció d’uns estats democràtics imposats, per persuasió o repressió. Els discursos xenòfobs, masclistes, patriarcals, LGTBIQfòbics, especistes i patriòtics que difonen de forma vehement i que tant ressò generen amb un calculat pla de propaganda, amaguen un pas més en la precarització dels serveis públics i les condicions de vida en un sistema ja brutal per sí mateix, i un augment del control i repressió contra la resistència i dissidència. L’objectiu ja no és només apuntalar un règim incontestable basat en el consum, l’individualisme, el control, l’explotació i la violència normalitzades per consens democràtic, sinó acabar amb la idea d’una vida millor i del que es faci per aconseguir-la.

Biblioteques de Barcelona no pot ser còmplice de la normalització i difusió d’aquests discursos als nostres barris, i menys utilitzant els equipaments públics en nom d’una suposada llibertat d’expressió que no existeix per a la majoria de la població.

No creiem en la neutralitat ni en la passivitat davant el feixisme.

Secció Sindical CGT Biblioteques de Barcelona.

acte vox bib fuster 20190505 - copia

 

bib zona nord vox 20190515

 

 

En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona (2n manifest)

Captura encapçalament 2n manifest

En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona

A la tardor de l’any 2018 vam presentar un manifest de denúncia de la situació de les Biblioteques de Barcelona. Sis mesos més tard la situació ha empitjorat i, dia rere dia, veiem perillar la continuïtat del servei públic de Biblioteques de Barcelona. En aquests moments, sense Cap de Recursos Humans i sense interlocutor amb caràcter executiu i directiu vàlid, els treballadors i les treballadores diem PROU.

2n Manifest: En defensa de les biblioteques públiques de Barcelona (descarrega’l)